Amb les entrades exhaurides moltes hores abans de l’inici del concert, Pep Sala va celebrar el seu 50è aniversari envoltat dels músics i seguidors que l'han acompanyat al llarg de la seva carrera musical.

El Teatre Artèria- Paral.lel, que per primer cop des de la seva inauguració va obrir amb l’aforament complert, va ser l’escenari de més de 3 hores de concert en el que Pep Sala i els seus músics van aconseguir l’èxit absolut.

Un concert que va deixar palès que Pep Sala continua en plena forma i que té el recolzament d’un públic fidel que uneix diferents generacions.

El concert, amb un repertori que va incloure temes de tota la trajectòria musical de Pep Sala en les diferents etapes, va dividir-se en 3 parts.

En una primera part Pep Sala va sortir a l’escenari amb els músics que l’acompanyen en la gira actual “Circ Global”(Xavi Reija, Rubén Alcázar, Ramon Altimir, Josep Lluís Pérez, Inma Ortiz i Susana Soriano)  i va oferir un repertori que incloia els temes més emblemàtics de tots els discos editats com a Pep Sala&La Banda del Bar i com a Pep Sala en solitari, amb cançons tan representatives com “Si no fos per tu” o “Carpe Diem” o altres més recents incloses en el seu darrer disc com “Anatomia de la relativitat” i “Transparent”. En aquesta primera part no hi podia faltar la violinista Simone Lambregts, qui va format part de la ultima etapa de Sau i durant moltes gires ha acompanyat a Pep Sala. Així doncs el violí va acompanyar a la banda en temes com “La taverna d’Old John” o “Ironies de la vida”.

Després d’un petit descans va venir el moment més esperat per molts, el retrobament de músics que havien format part de Sau i que des de 1999 no havien tornat a unir-se a l’escenari: Quim “Benítez” Vilaplana, Jordi Mena, Cinto Bonell, Gerry Duffy, Josep Lluís Pérez i Ramon Altimir. El repertori d’aquesta segona part va començar amb Pep Sala al piano interpretant “Perestroika”, una de les cançons més significatives de Sau i va continuar amb un seguit de grans èxits entre els que no hi podien faltar temes com “Tren de Mitjanit” o “Boig per tu”, cançó que, amb tot el públic dret, va ser cantat a l’uníson pel gairebé un miler de persones que omplien el teatre.

Ja en els bisos, Pep Sala va sortir de nou a l’escenari acompanyat de la banda actual i en Gerry Duffy, i van oferir un “medley” de temes de Sau amb cançons com “És inútil continuar”, “Això es pot salvar” o “Foc al cos” i que va acabar amb un tema que no s’havia interpretat més des de la desaparició de Sau, la cançó  “Amb la lluna a l’esquena”.

El concert va veure el seu punt i final amb “No em diguis mai adéu” moment en el ,entre els aplaudiments i les ovacions, Pep Sala va repartir un ram de roses entre el públic assistent.  D’aquesta manera s’acabava una nit màgica que es podria definir com a èxit absolut, èxit tant a dalt com a baix de l’escenari, amb un públic excel.lent i entregat que des del primer moment va ovacionar a Pep Sala i que no el van deixar d’aplaudir en cap moment. Un ambient immillorable per una nit plena d’emocions.

Resum vídeo del concert:

                                                                      Part I. Pep Sala amb la banda actual